Símbol del maligne, de la figura del drac a les festes de Barcelona ja se’n té coneixement el 1424, com a membre del castell de Santa Margarida i, més endavant, com a membre de l’entremès de l’Infern. S’ha de ressenyar que des de l’inici del segle xvii és coneguda i considerada habitual la funció pirotècnica del Drac. És durant aquests anys que la figura viu la seva millor època. Amb els decrets de Nova Planta (1716) i les prohibicions posteriors, la figura del Drac es va anar deteriorant fins a desaparèixer. 

L’any 1987 es recupera la primera figura de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella: el Drac de la Ciutat Vella. Pertany al Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, que el cedeix en conveni a la CCGBCV. És portat per l’entitat Amics dels Gegants Ramon i Lola. Participa en dos tipus de seguicis: els de foc, com a bèstia foguera, i els de protocol, com a element del Seguici Popular de Barcelona. Disposa d’un ball propi, amb sons de percussió i tocs d’instruments de canya.

Alçada 2,80 metres (cavallet inclòs)
Amplada 1,30 metres (sense les ales)
Llargada 3 metres
Pes 68 quilograms

Primera referència històrica 1424
Any de construcció 1987
Constructor Manel Casserras i Boix