Lleó de Barcelona

El Lleó, representació del poder terrenal, és conegut almenys des del 1424. L’antiga escenificació del Lleó consistia en homes disfres¬sats amb pells i cabelleres. Segons documents de l’Arxiu del Pi, per la canonització de sant Raimon de Penyafort el 1601 ja era una figura amb carcassa i corona. 

Els responsables n’eren els blanquers, coneguts com els lleonets perquè duien màscares de lleó. Durant el segle XVII es converteix en l’element més divertit i apreciat del bestiari gràcies a la seva teatralitat i manera de bramar. Però les prohibicions fan que a poc a poc quedi arraconat, fins que es perd. 

L’Associació d’Amics dels Gegants del Pi encarrega la nova figura a l’artista Manel Casserras i Boix, que s’estrena durant la processó del Corpus de 1993. El caracteritzen el posat solemne i la mirada penetrant. Com a curiositat, segueix en vigor l’antiga tradició que diu que si se li tira una moneda a la boca dins seu sona una campaneta i la figura balla dolçament.

Alçada 2,50 metres
Amplada 0,80 metres
Llargada 2,30 metres
Pes 45 quilograms

Primera referència històrica 1424
Any de construcció 1993
Constructor Manel Casserras i Boix

Entitat Associació Amics dels Gegants del Pi