Tarasca de Barcelona

La seva incerta presència històrica a la ciutat és ambigua com la ma¬teixa figura de la bèstia. Amb cos de tortuga i cap de felí humanitzat, i de geni canviant, tan aviat llança foc i aigua, i clava queixalades, com obsequia amb caramels la quitxalla. 

L’origen de la Tarasca el podem trobar a la població provençal de Tarascó, en la bèstia que viu a les aigües tèrboles i les boires dels aiguamolls, que terroritza la població devorant les joves donzelles però que finalment en lluita amb santa Marta és vençuda i es converteix en una bèstia amansida. A la ciutat de Barcelona, la presència de la Tarasca o Cuca Fera és escassa, efímera i incerta, moltes vegades per confusió amb altres figures del bestiari. La trobem el 1599 en les festes de rebuda de Felip III a Barcelona, però se’n perd el rastre a partir del segle XVIII.

La figura actual és de l’any 1993, responsabilitat de l’Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta. Forma part del Se¬guici Popular de Barcelona, amb música i ball propis. La podem veure tant en correfocs com en cercaviles, en els quals diverteix la canalla estirant el coll i intentant mossegar qui es posa al davant, o simplement llançant caramels i un raig d’aigua.

Alçada 2,4 metres
Amplada 1,8 metres
Llargada 3,3 metres
Pes 198 quilograms

Any de construcció 1993
Constructor Xavier Jansana i Font

Entitat Associació de Geganters, Grallers i Bestiari de la Barceloneta