L’Àliga representa el símbol més elevat de la ciutat dins el conjunt de la imatgeria festiva. Au coronada, expressió de justícia i noblesa, l’Àliga de la Ciutat de Barcelona, de la qual ja tenim notícies al segle xiv, va viure la seva època més brillant en el XVI i el XVII com a element festiu del Consell de la Ciutat. El Decret de Nova Planta (1716) comporta la restricció dels seus privilegis. La darrera referència de l’antiga Àliga és del 1807. 

El 1989 és recuperada dins el “Projecte de recuperació de la imatgeria festiva de la Barcelona Vella”, sota responsabilitat de l’Associació de Festes de la Plaça Nova. Forma part del Seguici Popular de Barcelona, amb ball propi i música pròpia, recuperada d’una antiga melodia del segle xvii trobada a l’arxiu parroquial del Pi. 

El 1999 l’Associació de Festes de la Plaça Nova va cedir oficialment la figura a la ciutat per mitjà de l’Institut de Cultura, que la va reconèixer de nou com a entremès municipal amb protocol propi, que representa la ciutat comtal, resideix en dependències municipals i acompanya el Consell de la Ciutat.

Alçada 2,70 metres (inclosa la corona)
Amplada 1,60 metres (incloses les ales)
Llargada 2,4 metres 
Pes 45 quilograms

Primera referència històrica segle XIV
Any de construcció 1989-1992-1998
Constructor Xavier Jansana i Font