Nans i gegatons
Carassa de Barcelona o de Nadal

Les carasses antigament eren caps de moro, de cartró o de fusta, amb barbes llargues i cabells de pèl natural. Aquests caps estaven instal·lats sota els orgues barrocs d’algunes esglésies del principat de Catalunya formant part de l’ornamentació i la decoració, i pels volts de Nadal llançaven dolços a la quitxalla. A Barcelona tres esglésies tenien orgue amb carassa, entre aquestes la de la Seu Catedral. 

Aquesta tradició s’ha recuperat a la ciutat amb la Carassa de Barce¬lona o de Nadal com a figura d’animació i desfilada que llença caramels a la mainada. Les actuacions de la Carassa de Nadal són els dissabtes i els diumenges durant la Fira de Santa Llúcia a les dotze del migdia. Acompanyada de la música d’una formació de grallers escup caramels a nenes i nens. La Carassa també surt amb motiu de la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs.

Alçada 1,90 metres
Pes 18 quilograms

Any: de construcció 1988
Constructor: Manel Casserras i Boix

Entitat: Federació d’Entitats de Cultura Popular de la Barcelona Vella