A les portes del Corpus de l'anhelada normalitat, ens trobem davant d'unes efemèrides i esdeveniments que significaran una dignificació i regressió estètica d'altres èpoques.
Centrant-nos en els gegants de la Casa de la Caritat, enguany es compleixen 130 anys d'ençà que els gegants vells participaren per primer cop a la Processó del Corpus de la institució que els acollí (l'Hospici) després de l'extinció de l'entitat en la qual nasqueren (la Societat Carnavalesca del Born). Si bé anteriorment, la parella ja havia participat en altres festes i processons, no és fins al 1891 que arriben a la Casa de la Caritat i és l'any següent quan s'impregnen d'aquest caràcter més processional.
El pas dels anys i les successives participacions en festes en les quals eren contractats (per exemple a Sabadell) ocasionà un deteriorament de les figures. Davant d'aquesta situació, es va encarregar fer-ne una de nova parella a l'artista Adrià Gual. La data d'estrena d'aquests gegants segueixen sense esclarir-se, però es poden situar entre 1916 i 1918. Un apunt de La Veu de Catalunya, de l'edició de matí del 6 de juny de 1918, parla dels nous gegants i s'apunta que es tracta d'un donatiu dels centres artístics i aristocràtics.
A més, dona una referència prou notòria per entendre l'estètica que d'ençà que ha sigut pròpia d'aquesta parella: "Representen l'hereu i la pubilla de les nostres riques masies catalanes, vestits en trajo de festa i a punt d'anar a dansar el nostre ball del ciri. Són, com ja deixem apuntat, una obra esplèndida".
Anys després de l'estrena, es van veure a les diferents processons de l'Octava on eren cridats, però principalment a la seva festa, la Processó del Corpus de la Casa de la Caritat. Es sobretot durant els anys 20 que veiem diferents fotografies en les quals si bé mantenen aquesta estètica, se'ls hi sumen elements diferenciadors: per la pubilla, una mantellina, un ciri floral i ornamentat; per a l'hereu, un medalló, un pergamí i un bastó.
Aquests elements no tenen una continuïtat en la història dels gegants i s'acaben perdent juntament amb la parella cap als anys 60.
Les dues parelles són recuperades de la mà de la Federació d'Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella, però no és fins cap a l'any 2006 quan es dota als gegants nous d'uns elements que s'han mantingut fins el dia d'avui: els ciris.
Aquests ciris s'apropen a la intenció original de representar el ball del ciri i alhora també de representar uns senyors burgesos que acompanyen el Santíssim a la Processó de Corpus.
Amb la voluntat de recuperar aquesta estètica, es va engegar el procés per dotar de diversos elements que aquest Corpus estrenen: el barret del gegant s’ha folrat de negre, dotant-lo d’un caràcter més sobri i auster d’acord amb la idiosincràsia de la parella. A més, se li ha retirat un dels ciris i se li ha introduït un bastó, reinterpretant els que havia portat, si bé mantenint el ciri a la mà esquerra. Per a la geganta, se li ha confeccionat una mantellina “a la catalana” que lluirà durant els dies de Corpus. A més, se li ha retirat un dels ciris posant un ram que lluirà durant el curs de l’any a La Casa dels Entremesos.
Així doncs, durant aquest Corpus Christi, podreu contemplar aquests elements recuperats o reinterpretats, dels Gegants de la Casa de Caritat.